Fa cosa d'un any us vaig presentar a una companyia teatral catalana que ens va sorprende amb la seva sàtira sobre els últims dies de vida de la reina Isabel I la Catòlica, la obra era "Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I", la companyia La Calòrica i el teatre La Rambleta.
El següent espectacle és "L'Editto Bulgaro", i després d'uns mesos girant-lo per Catalunya han vingut per fi al País Valencià i els hem pogut veure aquest dijous nit al Teatre Micalet, al bell centre de València. Els 12 euros millor invertits de tot l'any, ha tornat a ser una hora i poc d'humor intel·ligent continu sobre una base històrica verídica, la lluita de Berlusconi contra els periodistes i els humoristes que pretenien dir la veritat sobre els seus negocis il·legals i obrir els ulls a la població italiana.
Us transcric l'argument tal qual apareix al programa de mà i a la pàgina web, http://www.lacalorica.com/ :
"El 18 d'abril de 2002, Silvio Berlusconi es troba de visita oficial a Bulgària. En una roda de premsa, davant de dos-cents periodistes internacionals, l'aleshores primer ministre italià declara que l'ús criminal que l'humorista Daniele Luttazzi i altres dos periodistes estan fent dels seus espais a la televisió pública italiana és inadmissible i insta a la directiva de la cadena a emprendre mesures. Deus anys després d'aquella declaració, avui coneguda com l'Edicte Búlgar, Daniele Luttazzi continua vetat a la televisió italiana."
Aquí teniu també l'enllaç del tràiler:
http://www.youtube.com/watch?v=FfDTBQ7rQEg
És per tant una nova sàtira política on 4 actors interpreten més o menys una dotzena de personatges. L'escenari és un sofà marró típic de late night show amb una cortina de vellut vermell amb ribets daurats al darrera i a la nostra esquerra un micròfon on el narrador ens introduïrà els personatges de cada sketch o cantarà les cançons típiques italianesque apareixen a la televisió que veuen alguns dels personatges.
Són especialment entranyables 3 senyores grans de bona família, Loretta, Concetta i ara no recordo el nom de la tercera, ridiculitzen la hipocresia social d'una forma gairebé tendra, a pesar de fer-ho a través d'uns acudits ben bèsties que de totes maneres tots hem escoltat en alguna ocasió i continuen fent gràcia, perquè riure's de les minories i dels febles continua sent esport nacional a molts països, els llatins més que cap.
La caricatura de Berlusconi està tan ben feta que dóna fàstic, realment veus a un tipus menyspreable, podrit pel poder dels diners, la política i els mitjans, l'actor és sense dubte molt bo, ho són tots. No recordo quina cara i gestos fa l'humorista Luttazzi, però el retrat que en fan és boníssim, el típic humorista que posa el dit a la llaga en totes les irregularitats que troba, i clar, amb Berlusconi tens tema com per a no callar en dies.
L'actor que dóna continuïtat a les diferents escenes agafant micròfon i cantant és el mateix que feia d'Isabel I, és veure'l i riure, canta bé, és cert que no cal gaire veu per a cantar canzone italiana amb un micròfon, però modela la veu fantàsticament, té també una magnífica interpretació com a Dario Fo, inoblidable, així com una faula de Sant Francesc d'Assís només superada per El Brujo, que li porta molts anys de ventatja incloent-la als seus monòlegs.
La consecució de diàlegs entre amics, entre Berlusconi i els assessors o els guardaespatlles, entre les senyores conservadores i les entrevistes i els monòlegs dels programes televisius fa que la hora i poc que dura l'espectacle ens passi en un sospir i ens deixi alhora sadolls i amb ganes de més, perquè és complert però es podria dir més, perquè mai ens cansem d'escoltar les animalades que va cometre aquell "senyor" com a home tot poderós del país, i és que li agradi o no ja és un personatge de la història com Al Capone que amb el temps i la seva mort pot donar peu a molta literatura i molt cinema i teatre de tot tipus, acció, humor, de tot una mica.
La obra és divertidíssima, està interpretada en català i estarà al Teatre Micalet de dijous 3 a diumenge 6 d'octubre, no us la perdeu, apart del tema que toca ens fa reflexionar sobre la nostra pròpia situació, un país que s'ensorra en gran part per l'enriquiment il·legal dels seus governants i un poble indolent que continua votant-los majoritàriament. Calen molts espectacles més com aquest per a fer que els petits "Silvios", cara-pantallaplana i demés subespècies que governen els països anomenats civilitzats desapareguin i tornem a tenir llibertat i drets com toca.
No hay comentarios:
Publicar un comentario